Una professió: la música

En aquesta entrada pose una targeta que vaig fer per a una amiga. Tenia un paper preciós que em regalaren amb el què no sabia que fer, em resultava tan meravellós que havia de trobar un treball sublim per a usar-lo. Era una mica com aquell conte de Pere Calders, en el qual crea un protagonista tan interessant, Roberto Rigamonte, que no pot escriure cap història digna del personatge.

Una amiga em deia que no havia de pensar que em feia pena gastar el paper, però jo el reservava per a una ocasió especial. I després de pensar-ho molt, vaig trobar el moment, una targeta per a una amiga, el disseny és un que faig sovint, perquè amb la butxaca puc jugar a posar elements relacionats amb la persona, com podeu imaginar la meua amiga és music, i el paper encara que era d'una col·lecció de Nadal, tenia partitures.

He jugat amb el disseny de guirnalda imprés i l'he imitat amb washi tape, retalls de paper, cintes de tela i cordill blanc pintat amb tinta d'estampar.

He usat:

• Un paper d'una col·lecció de Nadal All Is Bright de Rhonna Farrer
• Dues washi tape també de Nadal a topets i amb partitures
• Cola Pritt en barra
• Silicon líquid
• Retolador blau de Stabilo
• Grapes
• Tinta turquesa
• Segell comprat a Berlín, amb un floc de neu
• Cordill blanc

Com a elements reciclats:

• Paper a quadrets d'una llibreta vella
• Tapa d'una altra llibreta de música amb foto d'un violí
• Cartolina blanca
• Cinta rosa d'un regal

El treball participa en el repte de Fiebre de Scrapbook por la Noche, es tracta d'un treball lliure sobre una professió. He triat aquesta perquè en hores com ara que es qüestiona la seua obligatorietat a l'ensenyament crec que tots hauríem de plantar-nos.